Aquest matí, hem passat per l’Escola d’Agronòms de la UdL per fer una visita als científics de la foto. Disfressats amb roba de funcionari i un parell de 4×4 del Departament, ens hem fet passar pels nous subdirectors generals d’agricultura. Mentrestant, un de naltres alliberava els ratolins del laboratori pel campus.
Els hi hem comentat que estàvem molt interessats en que el seu panís es pogués cultivar aquest mateix any en grans zones del Segrià sense dir res ni als d’Ipcena ni als de la Unió Europea. Se’ls han posat els ulls com a taronges i acte seguit els hem convidat a fer un tomb per unes finques ideals.
Hem sortit per l’autopista, direcció a Maials i hem trencat pel desvio d’Alcanó en direcció a les Garrigues Altes. Pel camí els hem preguntat si el panís era resistent a la sequera. Han dit que no però que si convenia ja buscarien la manera de demostrar que sí. Que ja era la tercera o quarta utilitat estúpida que li trobaven i que no vindria d’una més. Els hem dit que millor. Que això faria guanyar simpaties a la comarca. Encara han afegit que es podria crear un nou consorci d’investigació intercomarcal per aconseguir més finançament, s’han ofert a dirigir-lo i a rellogar el cul dels més frikis de la UdL.
– Serem portada del Segre – han anunciat. –Molt interessant- hem respost.
S’han cregut que anàvem a visitar un finca del Segarra-Garrigues, comprada recentment per uns constructors d’obra pública per posar-la en reg. Que innocents. No s’han estranyat gens de que només hi hagués unes quantes feixes i una cabana de volta. N’hi ha hagut prou amb dir que primer ens fotriem un bon esmorzar amb pa torrat de farina de grills i això els ha semblat lo més normal del món.
Una vegada dins de la cabana, els hem tapat els ulls amb una bena negra. -És per fer un tast a cegues- hem informat. Després de donar-los una pastilleta per estar tranquil, hem aprofitat per encadenar-los a la cadira i els hem connectat via intravenosa a un dipòsit de 50.000 litres de cervesa San Mamet.
Així, els hi tindrem tres mesos fins que la cirrosi faci acte de presència. Llavors passarem a alimentar-los 100% amb pinso del seu panís amb carotens. Naltres ja sabem que aquest panís no té res que no tinguin per natural les pastanagues i els espinacs però jugarem una estona amb ells.
Si després sis mesos encara són vius, demanarem que el Som Garrigues publiqui l’estudi. Si no hi posarem un esquela i tan contents. Com diuen a Castellserà: ‘un biotecnòleg mort, abono pel meu hort’.
També estarem molt atents a observar efectes secundaris nocius per a l’organisme. En aquest cas, proposarem que s’usi aquesta farina com a base dels Xuxus de Girona, un producte de la terra de la Catalunya Vella.
Mentrestant, ja hem enviat una carta a Monsanto demanant un bon rescat. Sabem que són amics de Paul Christou. Amb el que en traguem crearem un fons per continuar desplegant la nostra pròpia política agrària. També els dedicarem a restaurar cabanes de volta* per continuar fent-hi experiments sobre els efectes dels transgènics en els seus propis inventors.
* Aquesta acció no hagués estat possible sense la gran feina d’estudi i documentació de l’arquitectura popular de Ponent feta per Fèlix Martin, Josep Preixens, Vicenç Loscos i el malaguanyat Josep Mora.
** Noticia completa amb gran exercici de contrast periodístic de les informacions a càrrec del diari Segre