Impulsem la iniciativa Ni França, Ni Espanya, Ni Girona! Som Països del Sud!
Ja és hora que el món s’adoni que la identitat catalana no recau en el rovell de l’ou de la Catalunya Vella, terra de buròcrates, de gent d’ordre, missaires i de consens.
Els nostres objectius són clars, volem alliberar la població de l’etnicisme de la Catalunya pureta. No més Montserratisme! Països del Sud i caos, independència ja!
Les Milícies de l’Oest,
Sant Mamet.
Tenim un comando itinerant fent feina per Girona però no sabem ni on paren ni a que dediquen exactament el seu temps. S’han prés molt en serio el tema de la independència i campen sense cap tipo de control, com si fossin alliberats o treballadors d’alguna associació. Imaginem que hauran contactat amb les bases de suport a la Catalunya Vella i que estaran instal·lats en algun masia franca. Però no ho sabem segur. Després de cremar un camió a l’eix i atrapar a l’alcalde ens arriben uns whatsapp de la seva última acció.
Ha sigut un atac mai vist destinat a acabar amb la producció agrícola de la poma de Girona. Als de Barcelona els heu enganyat amb la denominació d’origen per que són fàcils d’enganyar los de capital, però tothom sap que és aigualida i que la de l’Oest és molt millor. Però s’ha acabat! La pròxima campanya no collireu res.
El Komando Girona ha estés la guerra biològica per tots els trossos. Aprofitant la típica alieanació mental de semana santa i el diumenge de rams, grups de nens sucicides ensinistrats els darrers mesos pels milicians, s’hi han passejat amb palmes i palmons infectats de foc bacterià. Aquestes palmes havien estat macerades amb llucs infectats pel bacteri Erwinia amylovora. Els nens han desfullat milers de palmons per les perfectes plantacions de la IGP. Si es trobaven un pagès li feien creure que formava part de la campanya “Girona, temps de flors”.
No us esforceu a intentar capturar als membres del Komando Girona. Han superat un llarg i dur entrenament: han aprés lo vostre ridícul accent; van tot lo dia amb xiruques; i responen tots al nom de Narcís. A la última foto que ens passat estavan fent una llauna de caragols al mig de la platja de Sant Pere Pescador, celebrant l’acció amb la discreció de costum.
Sense poma de Girona, Catalunya i el món seràn llocs millors!
Cruyff, fill de l’Oest. No s’entenia perquè parlava en clau i amb accent ponentí. Mai va voler aprendre el català perquè només li ensenyaven l’oriental. La seua filosofia va arrelar força a l’Oest: macrodiscoteques, concerts a manta i sortir i disfrutar dimecres, dissabtes i diumenges.
No s’ha mort. S’ha posat el passamuntanyes.
Benvolgut Carles Puigdemont,
Hem sabut per la premsa que aquest divendres véns a inaugurar la Fira Sant Josep. Aprofitem per saludar-te. Benvingut a Mollerussa; benvingut a l’Oest; benvingut als Països Catalans.
Com la resta de comarques de Ponent, avui el Pla és víctima de greus injustícies que cristal·litzen en una majoria social empobrida per una oligarquia política i econòmica que opera a l’empara de gent com la de prefabricats Pujol i la NUFRI.
Paral·lelament, a l’Oest hi ha hagut un altre debat social vinculat al dret de decidir. Com a poble amb consciència de ser-ho, els darrers anys una majoria social d’aquesta part del país ha reclamat la convocatòria d’un referèndum per a decidir lliurement sobre l’abolició del Departament d’Agricultura i la independència de la Catalunya Vella.
El govern catalunyés i l’alcalde de Girona s’hi han oposat reiteradament, com també ho han fet altres organitzacions socials, com la IGP Poma de Girona.
En aquest context, per les milícies és una alegria comptar a Girona amb cabdills que es comprometen a respectar la nostra sobirania com a poble. Tanmateix, també és una decepció constatar com la voluntat d’entendre’ns s’esvaeix de manera reiterada perquè Girona té altres prioritats com ara mantenir Catalunya en miniatura.
No hi ha cap prova més evident de la voluntat de ratificar el règim de la transició que negar als de l’Oest el dret de decidir. Volem decidir lliurement la nostra relació amb mercabarna i els altres mercats del món. I, sobretot, us emplacem a no impedir que el procés constituent occidendal avanci independentment de com i quan ho faci el gironí.
Les milícies sostenen que aquesta decisió pertany només a la societat de l’Oest. Uns defensaran el sí, uns altres el no, però aquesta és una decisió nostra que no correspon a la Catalunya Vella. El resultat serà el que serà, i si perdem agafarem les armes.
I aquí rau la qüestió que us volem plantejar: Girona respectarà d’una vegada a la gent malparlada de l’Oest?
Formem part d’una majoria de ponentins i ponentines que estem farts d’un sistema institucional i econòmic profundament desigual i antidemocràtic basat en l’ideal de Viçens Vives. És per això que es milícies defensem que la independència ha d’obrir un procés revolucionari que dibuixi les bases de la nova República de l’Oest en el marc dels Països Catalans.
Benvolgut Carles i resta d’enemics, aquesta vol ser una carta de benvinguda i et demanem que parlis clar a la inauguració. I astas-te tranquil que no ens abraçarem mai amb ningú de Girona.
Milícies de l’Oest
15 de març de 2016
Països Catalans de l’Oest
Aquest matí, hem passat per l’Escola d’Agronòms de la UdL per fer una visita als científics de la foto. Disfressats amb roba de funcionari i un parell de 4×4 del Departament, ens hem fet passar pels nous subdirectors generals d’agricultura. Mentrestant, un de naltres alliberava els ratolins del laboratori pel campus.
Els hi hem comentat que estàvem molt interessats en que el seu panís es pogués cultivar aquest mateix any en grans zones del Segrià sense dir res ni als d’Ipcena ni als de la Unió Europea. Se’ls han posat els ulls com a taronges i acte seguit els hem convidat a fer un tomb per unes finques ideals.
Hem sortit per l’autopista, direcció a Maials i hem trencat pel desvio d’Alcanó en direcció a les Garrigues Altes. Pel camí els hem preguntat si el panís era resistent a la sequera. Han dit que no però que si convenia ja buscarien la manera de demostrar que sí. Que ja era la tercera o quarta utilitat estúpida que li trobaven i que no vindria d’una més. Els hem dit que millor. Que això faria guanyar simpaties a la comarca. Encara han afegit que es podria crear un nou consorci d’investigació intercomarcal per aconseguir més finançament, s’han ofert a dirigir-lo i a rellogar el cul dels més frikis de la UdL.
– Serem portada del Segre – han anunciat. –Molt interessant- hem respost.
S’han cregut que anàvem a visitar un finca del Segarra-Garrigues, comprada recentment per uns constructors d’obra pública per posar-la en reg. Que innocents. No s’han estranyat gens de que només hi hagués unes quantes feixes i una cabana de volta. N’hi ha hagut prou amb dir que primer ens fotriem un bon esmorzar amb pa torrat de farina de grills i això els ha semblat lo més normal del món.
Una vegada dins de la cabana, els hem tapat els ulls amb una bena negra. -És per fer un tast a cegues- hem informat. Després de donar-los una pastilleta per estar tranquil, hem aprofitat per encadenar-los a la cadira i els hem connectat via intravenosa a un dipòsit de 50.000 litres de cervesa San Mamet.
Així, els hi tindrem tres mesos fins que la cirrosi faci acte de presència. Llavors passarem a alimentar-los 100% amb pinso del seu panís amb carotens. Naltres ja sabem que aquest panís no té res que no tinguin per natural les pastanagues i els espinacs però jugarem una estona amb ells.
Si després sis mesos encara són vius, demanarem que el Som Garrigues publiqui l’estudi. Si no hi posarem un esquela i tan contents. Com diuen a Castellserà: ‘un biotecnòleg mort, abono pel meu hort’.
També estarem molt atents a observar efectes secundaris nocius per a l’organisme. En aquest cas, proposarem que s’usi aquesta farina com a base dels Xuxus de Girona, un producte de la terra de la Catalunya Vella.
Mentrestant, ja hem enviat una carta a Monsanto demanant un bon rescat. Sabem que són amics de Paul Christou. Amb el que en traguem crearem un fons per continuar desplegant la nostra pròpia política agrària. També els dedicarem a restaurar cabanes de volta* per continuar fent-hi experiments sobre els efectes dels transgènics en els seus propis inventors.
* Aquesta acció no hagués estat possible sense la gran feina d’estudi i documentació de l’arquitectura popular de Ponent feta per Fèlix Martin, Josep Preixens, Vicenç Loscos i el malaguanyat Josep Mora.
** Noticia completa amb gran exercici de contrast periodístic de les informacions a càrrec del diari Segre
Restablint les aliances naturals de la Catalunya Nova. Les milícies segarrenques, fins ara en estat de latència, s’uneixen a les Milícies de l’Oest per tal d’instaurar el no ordre en terres catalanes.
Seguint sempre criteris propis i bastant poc consensuats establim la primera línia de front i exercim de frontera natural amb la Catalunya Vella. Hem expropiat tots els castells de la comarca per utilitzar-los de baluards de defensa i atac. Hem tallat totes les vies d’accés a les comarques civilitzades. L’eix està sent bombardejat contínuament des de Montfalcó Murallat en sentit Girona i també l’A2 des del pont del Violí en sentit Barcelona. De moment deixem entrar però no sortir. Hem tallat tots els aqüeductes fenicis que travessen la nostra comarca.
Aprofitant l’estat de revolta hem reconquerit la Segarra històrica manllevada per barcelonins i tarragonins, així doncs des de Calaf a Santa Coloma i fins a la falda deTarga torna a ser Segarra. Cervera està en quarantena perquè no ens en podem acabar de fiar (tot i que són els que l’hi van fotre la universitat a Barcelona) per si un cas hem establert capitalitat a Prats de Rei.
Hem col·lectivitzat les esglésies per transformar-les en silos d’ordi i blat o bé per realitzar-hi rituals d’espiritualitat pagana.
No volem aigua ni canals ni res, volem poder cagar-nos en Déu perquè no plou , no collir re i poder tornar-nos a cagar en Déu seguint així el cicle natural de l’aigua segarrenc.
Prohibirem l’himne dels Segadors a la resta de Catalunya, l’himne és nostre! On eren els segadors i les falçs sinó? Perquè no es quedin sense símbols els hi deixarem cantar el virolai o el cant dels pardals.
De moment deixem a Bonarea en pau i que continuï matant porcs compulsivament, ja que no sabríem què fer de tanta gent, més endavant la col·lectivitzarem per fer-hi el Segarra World.
Per últim fem una crida als germans de Solsona i Cardona perquè s’uneixen a la causa.
El cigronet és nostre, l’himne és nostre, Colom és nostre. Sikarra lliure!!!
Després de les declaracions del Busqueta que han suscitat la reacció irada dels gironins. Des de les Milícies de l’oest fem saber que:
1) el Busqueta ha pecat de modest quan ha dit que a Girona eren més patriotes i al Baix Llobregat anticapitalistes.
2) a l’oest és on som més anticapitalistes, sempre hem estat en contra de la capital, de qualsevol capital. Per això ens cauen bé els del Vallès, perqué en tenen dos.
3) el motiu de la seua dimissió com a diputat va ser en realitat per no assentar-se al costat d’un de Girona, ni que fos el Salellas.
4) Aquest matí com a represàlia hem cremat un camió a l’eix: http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/46097/camio/carregat/bruc/crema/eix/sant/hilari/sacalm
Acabem de col·lectivitzar l’antiga fàbrica de la Sant Miquel. En temps de guerra convé assegurar el suministres bàsics i posar al servei de la revolució els productes de primera necessitat. La situació de sequera extrema (los de Girona no deixen ploure) fa preveure un estiu complicat. Ara més que mai s’ha d’assegurar la correcta hidratació de les tropes durant la llarga marxa cap a les comarques orientals.
Com a primera mesura revolucionària hem decretat doblar la producció. A partir d’ara, a les sis comarques només es podrà cultivar cereals si són per fer farina i cervesa. Per fer pienso són mal aguanyats. L’aigua serà primer per la cervesa, segon per ús de boca directe, tercer per regar i la que sobri cap al Delta.
Com a segona mesura, cervesa gratis i de forma vitalicia per tothom que s’allisiti a les milícies.
Com a tercera, abaixem els preus de venta la públic a la mitat. Tornarem a posar de moda la cervesa de veritat. Farem recular l’Estrella amb gust de rata que s’està venent darrerament i també la cosa aigualida de la Moritz. Prepareu-vos perqué torna l’amargor.
Respecte a les artesanes, les tolerem però trobem que són disfuncionals: són cares i mai et pots acabar d’emborratxar. Quan col·lectivitzem la malteria de Bell-lloch els hi cedirem gratis perqué s’espavilon i baixon costos.
Tot el contrari, la Damm, la Moritz i totes les altres hauran d’abonar un impost revolucionari de 0,20€ per xibeca, 0,10€ per mijana i 0,10€ per quinto.
San Mamet, la cervesa de la Catalunya Nova
Perdoneu que no vinguem a la manifestació d’Amposta. No és el nostre ambient. Però com que som sensibles al tema hem volat la presa del canal de FECSA a Balaguer. Ara tota l’aigua baixa pel Segre i el canal paral·lel de la hidroelèctrica ha quedat sec. Considereu-ho una acte d’amistat amb el Delta. Ademés, hem fet contents als rumanos de Balaguer que estan molt aficionats a la pesca de la carpa. Pensem que accions com aquestes amplien molt més la base de l’independentisme que els documentals de la Isona Passola.
Al poble català,
Als germans dels Suds, del Pallars i del Vallés,
Som fills bastards de la boira i del fum del kalikenyo. Nets de Companys, Seguí i Teresa Pàmies. Cosins del Komando Garrigues, el Gitano de Balaguer i el Marqués de Pota. En homenatge a tots ells, ens aixequem com valtres contra les comarques orientals.
Hem esperat molt temps aquest moment: unflant la PAC per formar la més gran flota de tractors i ensofatadores de tota Europa, aguantant les miseraples liquidacions de les cooperatives de l’ACTEL, multiplicant la cabana porcina com a força de xoc. Així i xirriclant mija caixa de Sant Miquel cada dia hem acumulat forces per axeca’ns contra l’Orient.
Estem farts del catalanisme de missa i dels ideals gironins. Farts de busos de l’Estatut, de vies catalanes pel litoral, d’aixecar-nos ben d’hora, de fer la feina ben feta, dels 11s de setembre cívics i de totes les mamarratxades que han pervertit l’esperit malcarat de la nostra lluita.
Quan la CUP oriental va votar 5/5 a favor de Mas vam començar a reunir les nostres tribus. Amb la proclamació del capitoste gironí, segarretes, urgelletes, ilergetes, garrigaires i noguerristes vam inciar una confluència etílika que no es veia des de les bones èpoques dels concerts punkis. Resultat d’això milers d’homes i dones indígenes hem format una guerrilla armada en ple Montsec i ja hem començat a cremar la imatgeria religiosa (excepte Sant Mamet a qui venerem cada nit). Com a mostra de que anem en serio avui hem dinamitat el campanar de Rosselló.
Cridem a la unitat de totes les forces occidentals, des del Pirineu fins al Sud del Sud, per formar una columna implacable i liar un pitote dels grossos.
Naltres anem tirant cap a Girona. Al nostre pas acabarem amb el domini urbanita, arrasarem tota població de més de 20.000 habitants, menys les del Vallès que ens cauen bé i deixarem en peu com a mostra de diversitat nacional.
Fa uns anys vam cremar esglésies i empaitar capellans com ningú i ho tornarem a fer encantats al vostre costat en terres gironines. No hi haurà façana restaurada que quedi lliure de les nostres pixarrades. Alliberarem la Catalunya vella de les bones maneres. Conquerirem Girona per celebrar-hi San Fermin.
No pretenem cap càrrec. Sabeu que ens fan nosa i que a la més mínima que podem dimitim. Tampoc volem botins i nous territoris a dominar. Ja vam tindre massa feina repoblant el País Valencià. Quan haguem derrotat a la Catalunya Vella ens en tornarem a casa, a lliurar la nostra autèntica batalla que és contra la paperassa del Departament d’Agricultura. No pretenem cap hegemonia: seriem incapaços de gestionar-la ja que portem inoculat el virus del cainisme i en una temporada ens hauríem barallat entre naltres. Només seguiu-nos i materialitzarem la ruptura d’una puta vegada.
Comarcalisme, acció directa i cago’n Déus!
Kalikenyos per tothom!
Sant Mamet, 29-01-2016
Milícies de l'oest 